Porto des dels quinze anys entrant i sortint d’infinitat de projectes musicals, assajant fins a les tantes, gravant discos dels que em sento molt orgullós i altres dels quals ni tan sols val la pena parlar, carregant amplis, ferramentes i altres merdes, tocant en sales petades de gent i en altres completament buides, i compaginant aquesta bogeria de vocació fins i tot amb una carrera de dret i un postgrau assolits amb nota.

Per mal o per bé, sempre va poder més el somni de guanyar-me la vida fent el que realment m’agrada, i després d’estar uns anys en projectes prometedors que no acabaven d’enlairar-se, va ser l’any 2009 quan la meva carrera va donar un tomb quan vaig conèixer Dani Alegret al Taller de Músics i vaig entrar com baterista a Els Amics De Les Arts.

De l’any 2011 a l’any 2015 em submergeixo en una gira contínua a compaginant la meva feina a Els Amics amb la meva incorporació a Dorian. I és just en aquesta època tan intensa quan comença a madurar la idea de fer la meva pròpia música i de muntar la meva pròpia banda.

2015 és l’any de Perfil, el meu disc debut editat per Discmedi, i és aquí on arrenca la bogeria de compaginar la meva gira amb les d’altres artistes per als quals treballo com a baterista. En 2018, Discmedi publica Kamikaze, el meu segon àlbum d’estudi i torno a ficar-me en una gira pròpia de 40 concerts per Catalunya. A la fi d’aquest any rebo una trucada per unir-me a la gira Principis de Cepeda. Un 2019 a rebentar de concerts i enregistraments per a altres projectes al mateix temps que preparant la sortida del meu tercer disc per a un 2020 que tots sabem com va transcórrer.

2021 és l’any de Un Grito Descomunal, el meu tercer disc d’estudi i el que considero que és el meu millor treball fins ara. Un any de canvis, de posar els comptadors a zero després de la tempesta i de veure per on discorre el meu camí com a músic.