RAMON ARAGALL presenta el seu tercer disc UN GRITO DESCOMUNAL

Un cop més i ja en van tres, el prolífic i sempre inquiet Ramon Aragall torna amb un nou grapat de cançons. La veu que ens va sorprendre amb El Camerino de l’Scala de Milà i ens va arrencar a ballar amb l’agredolça El Primer Intento, troba en el seu nou EP cinc noves històries i el fràgil equilibri que qualsevol artista anhela. Dos LPs han estat suficients per crear-se un so intransferible, amb una lírica tant introspectiva com universal.

Obre l’EP “Lento”, una cançó sobre la inseguretat vestida amb un sinuós laberint rítmic. En territoris més aspres es mou “Un grito descomunal”, on Ramon Aragall mostra la seva faceta més contundent que ja vam conèixer a Kamikaze. El tercer tall “Yo te entiendo” té aquesta estranya virtut que posseeixen les cançons que sonen inevitables, les que a mesura que les descobrim ens sembla que ja existien en algun lloc dins de nosaltres mateixos. Després de la fatídica “Creo que lo voy a estropear”, el disc tanca amb “Que fluya sin más”, una oda cristal·lina sobre la necessitat de viure sempre instal·lats en un ara. Brilla aquí el Ramon Aragall multiinstrumentista, amb una introducció pianística memorable que suposa el fermall perfecte a aquesta petita col·lecció de joies.

UN GRITO DESCOMUNAL és un dels secrets més ben guardats d’aquest 2021, una invitació a escoltar històries a contrallum, belles al mateix temps que punyents. Ràpid: gaudiu-lo, se us acaba el temps.

És qüestió de temps que la música de Ramon Aragall se situï a la zona de l’indie espanyol, al costat de bandes com Love Of Lesbian o Vetusta Morla

Albert Puig, Delicatessen iCat

Cinc temes són suficients per constatar que després de l’aclamat àlbum Kamikaze, Aragall construeix en aquest nou treball un so i una arquitectura musical pròpies

Esteban Linés, La Vanguardia

El grito descomunal de Aragall resuena por derecho. Su nuevo EP no tiene ni una sola canción de sobras y la voz e interpretación del experimentado músico catalán cada vez llega más hondo

La Isla de Encanta

‘Yo te entiendo’ es la carta de presentación de este nuevo EP, una canción que te atrapa de manera descomunal. De esas canciones que las escuchas y te sientes reflejado

Esther Cobos, La Musikalite

No hay duda de que lo que Aragall ha conseguido aquí es una obra que trasciende géneros, delicada pero sólida a la vez, y que define al artista como un autor dotado de una visión musical muy personal y certera

Rock and Roll Army

BIOGRAFIA

Vaig néixer a Barcelona, en una família en la qual tot va girar entorn al treball del meu pare, el millor cantant que he vist en la meva vida. Suposo que la seva figura i la música que m’anava mostrant el meu germà gran em van fer voler dedicar-me a això des de molt petit. Després va venir la primera banda del col·legi, comprar-me una bateria i insistir als meus pares que allò no era passatger. Des dels 13 anys que vinc entrant i sortint de formacions amb major o menor èxit i de les quals he anat aprenent pas a pas. No m’allargo nomenant-les a totes perquè, si us interessa, les podreu trobar a la meva web.

El meu és un camí que comença a la bateria de forma autodidacta i que acaba en un profund estudi de l’instrument que fins avui es perllonga. A això m’he estat dedicant, a part d’un lapsus momentani en el qual em va donar per cursar i acabar la carrera de Dret i de la qual conservo un títol inútil i tres bons amics per a tota la vida.

Estudiar bateria amb Ramón Ángel és el millor que m’ha passat com a instrumentista, tant a nivell professional com a personal. Crec que va ser poc després de conèixer-li quan això de la música es va acabar per convertir en un treball a temps complet. Jo ja venia tocant en moltíssimes bandes, però ell em va ajudar a fer l’ultima empenta i per això li estaré agraït eternament. Després, i quan menys m’ho esperava, rebo una trucada de Dani Alegret, que m’explica que té un grupet que es diu Els Amics dels Arts i que necessiten un baterista per sortir a defensar el seu nou disc. Preparem els assajos i tot sembla normal, fins que sortim a tocar el primer dia i m’adono de la que s’està formant amb aquest projecte. Encara avui dura el meu idil·li amb ells i espero que així segueixi per molts anys.

Surto d’una gira i em fico en una altra de categoria amb Dorian. Són tres anys de bogeria i d’aprenentatge diari als quals decideixo posar punt i final per motius de calendari. Era com tenir dues famílies i no vaig saber gestionar-ho, però la vida dóna moltes voltes i tant de bo el temps ens brindi l’oportunitat de tornar a ajuntar-nos. Ells saben com estan de presents en el meu dia a dia.

I així he seguit, assajant, gravant, estudiant, però sempre amb el formigueig de fer alguna cosa pel meu compte, una mica cansat de no afrontar ser independent. Diguem que ho anava posposant. Anava fent classes de cant amb el meu pare, piano amb Joan Pau Chaves i, harmonia i llenguatge al Taller, però seguia sentint enveja sana de tots els artistes amb els quals he treballat, així que em vaig armar de valor, vaig muntar una banda i junts vam aconseguir crear “Perfil”, el meu primer treball en solitari que va publicar Discmedi al setembre de 2015.

I des de llavors l’aventura ha estat bastant més intensa. Sortir a cantar, liderar una banda i donar la cara en tot moment. M’encanta cantar i compondre les meves cançons. I m’encanta combinar-ho amb la meva altra feina: la bateria. Tot apunta a que la meva carrera seguirà el camí de Dr. Jekyll i Mr. Hyde: un desdoblament de la personalitat agut pel fet de tocar la bateria per a altres bandes i, alhora, treure les meves cançons a la llum.

Segueixo progressant, i segueixo investigant com puc evolucionar musicalment; i després d’un període de dos anys de concerts amb el meu projecte, i de defensar en paral·lel les cançons d’altres artistes, el 2018 ha arribat el moment de donar a conèixer el meu segon disc: “Kamikaze”. Un treball gravat i produït pel meu amic Pedro Font, mesclat per l’Arnau Vallvé i Aleix Sans als estudis Can Sons, i masteritzat per Víctor Garcia. La sortida a la venda està prevista pel 19 d’octubre i ara toca defensar-lo a mort i veure fins on arribem, però no puc estar més orgullós del resultat. El que vindrà després és una incògnita per mi, i m’encanta que sigui així.

DISCOGRAFIA

FOTOS

VIDEOS

CONCERTS

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

No hi ha concerts per mostrar

CONTACTE

Booking i management:


Carla Sifer
carla@abomboyplatillo.es
T – 647.86.18.30

Ramon Aragall
ramonaragall@gmail.com
T – 636.235.873

Premsa i mitjans:

Mábel Navarro
medios@abomboyplatillo.es
T – 667.613.320

*
*
*
El teu missatge s'ha enviat correctament
Ooh, sembla que hi ha algún error. Revisa els camps del formulari